La zona de producció
Història i tradició
L’olivera, cultiu mil·lenari
Segons els historiadors, l’olivera va ser introduïda a la zona pels grecs, i més tard pels romans, a través de les seves incursions colonitzadores. Alguns topònims com Olestium o Fliuanu Oleum, demostren l’abundància d’oliveres a la zona del riu Sénia.
L’actual Denomonació d’Origen Protegida és un premi a la riquesa de la terra i l’esforç dels productors per mantenir la tradició d’un conreu mil·lenari, que tot i el pas dels segles, encara conserva les seves arrels.
Clima i geografia
La Denominació d’Origen Protegida del Baix Ebre – Montsià ocupa la zona de cultiu d’oliveres més antiga i extensa de Catalunya. Representa aproximadament un 60% de la superfície total del cultiu d’oliveres de la província de Tarragona i un 40% de la superfície total de Catalunya.
Es tracta d’un enclavament únic, amb terres molt fructíferes gràcies al riu Ebre, que s’obre camí entre el massís dels Ports de Tortosa – Beseit, la serra de Cardó i del Boix. El clima és mediterrani litoral, força càlid. Els hiverns suaus, gràcies a l’efecte aclimatador del mar mediterrani, fan que els fruits madurin més aviat mentre que el vent de dalt, o mestral, sec i persistent, que bufa molt fort a la tardor i a l’ hivern, ajuda a convertir la zona un espai únic per al cultiu d’olives.
Pel que fa al sòl predominen els materials de procedència calcària molt erosionada que presenten una escorça coneguda com a “taperot” de diferents gruixos i profunditats.. Els sòls són generalment pesats, amb presència de pedra i textura argilosa. Aquesta composició és una de les característiques diferencials més destacades.
Mapa
La zona de producció d’oli amb DOP es troba en els terrenys ubicats a les comarques del Baix Ebre i Montsià, situades a la zona més meridional de Catalunya.
